Ciastel de Tor stlüt. S’odun indô de ma cun i orars da d‘isté!
Daurida invernala: dal 26.12.2025 al 13.03.2026.
Lascete ite sön le tëmp dles laurs di andri, descür la cultura ladina tles Dolomites y lascete afasciné dal sëns artistich y artejanal particolar de na popolaziun da munt, tambëgn speziala. Arjignete a esperiënzes emozionantes. Le MusLa é davert a mituns y mitans, families, apascioná dla natöra, cultura y storia.
Le Museum Ladin Ciastel de Tor mostra situaziuns significantes fora dla storia y dl presënt di Ladins dles Dolomites, mostra influsc radicai de ci che sozed a livel suraregional y porta l’atenziun sön la relaziun inanter formes de contrada y stii de vita.
Le Museum Ladin Ursus ladinicus é dediché ala laurs di andri y ala geologia dles Dolomites. Te trëi alzades imparon a conësce döt cant sön la storia y le habitat dles laurs che á vit dan da plü de 50.000 agn.
Na MOSTRA DE MUSIGA interativa sostignibla de y cun Max Castlunger
Plü de 700 libri en esposiziun
Na mostra de musiga interativa sostignibla de y cun Max Castlunger
Ert, Musiga, Leteratöra y Liëndes a Maran
Arlungiada porvia dla gran domanda: La mostra speziala nöia tl Museum Ladin pîta n cheder afascinant dla maiú estinziun de massa sozedüda tla storia dla Tera y la mët en corelaziun cun la crisa climatica atuala.
ert tla tor 2024
Museum Ladin Ciastel de Tor, San Martin de Tor
Le percurs fora por la mostra mët le focus sön situaziuns storiches y contemporanes di ladins y dles ladines dles Dolomites.
Museum Ladin Ursus ladinicus, San Ciascian
Tles trëi alzades pó dötes les porsones che vëgn a ti ciaré al museum imparé a conësce döt sön la storia y l’ambiënt de vita dla laurs di andri che á vit dan da plü de 50.000 agn.
Le MusLa ospitëia na racoiüda de gran valur cultural y storich-natural, y fej pert di museums provinziai dl Südtirol. Le focus é metü sön le raiun „Ladinia“ che tol ite les cin’ valades dles Dolomites coliades inanter ëres dal lingaz ladin.
Le museum é despartí sö sön döes sëntes che á punc zentrai y ciamps tematics che se desfarenziëia un dal ater. La storia culturala, le lingaz y l’ert y ince la vita dla jënt ladina cina aldedaincö pó gní esperimentada ti mürs imposanc dl Ciastel de Tor a San Martin. Le museum a San Ciascian se dá jö cun la geologia y la paleontologia tles Dolomites ladines. La mostra prinzipala é dedicada ala laurs di andri preistorica ladina, le Ursus ladinicus.
Le ladin é n lingaz de mendranza storich che s’á svilupé fora dl latin popolar, do la anesciun di raiuns dles Alpes al Imper roman. An arata che le raiun ladin da inlaota tolô ite döta la regiun alpina, da Triest cina al Ju de San Gotert y che al gnô baié idioms ladins desvalis.
Svilupé s’á le ladin o retoroman canche la popolaziun, che viô bele te nüsc raiuns â surantut le latin vulgar, tl ambit dla concuista dles regiuns alpines, tres i romans tl 15 dan G.C. da pert di soldas, comerzianc y impliá romans. Insciö s’á fora dl latin vulgar man man formé le ladin. Dl retich sán dër püch, an n’á degöna sort de testemonianzes, tut fora pro parores singoles. Do düc i movimënc y mudamënc demografics dal VI. secul inant, vëgn i teritors retoromans bel plan germanisá.
Tles Dolomites s’á le lingaz ladin mantigní pro na popolaziun de zirca 32.000 porsones tles cin’ valades incër le Sela ia: te Gherdëna y tla Val Badia (Provinzia da Balsan – Südtirol) te Fascia (Provinzia de Trënt) te Fodom y t’Ampëz (Provinzia de Belun). Aministrativamënter é chëstes cin’ valades partides sö sön döes regiuns y trëi provinzies. Vigni valada baia süa varianta y tla medema valada él ince ciamó sotvariantes. Ince la vitalité dl ladin möda da val a val. Impó vëgn le lingaz ladin adoré te döta la Ladinia dolomitica.

Descür deplü sön le Museum Ladin y sön süa coleziun y impara a conësce le team dl MusLa.
Le MusLa pita esperiënzes de aprendimënt uniches por gragn y pici. Tres laboratori creatifs cun ativités artejanales focalisades sön tematiches dl museum vëgnel stimolé l’interes di mituns y dles mitans por la cultura ladina.
I nes ajiun ion les mans! Te workshops creatifs cun ativités manuales y artejanales descedunse ti mituns y tles mitans l’interes por la cultura ladina. Ara ne vá nia ma de ciaré y ascuté sö. Ara vá de ester pert dla cossa. Porchël alda ince lapró vijites acompagnades fora por le museum, pro chëres che le vijitadú/la vijitadëssa impara a conësce te na manira creativa la storia particolara dl popul ladin
Promöie l’ert contemporana ti raiuns ladins: cun chësc obietif organisëia le Museum Ladin i dui concursc “Trienala Ladina” y le “Pest Richard Agreiter – cumpra de na scoltöra artistica”. Sis é i proiec valutá y chiris fora da na iuria internazionala.
La valorisaziun dl’ert tles valades ladines: Cun chësc travert organisëia le Museum Ladin i concursc Trienala Ladina y Richard Agreiter –acuist de na scoltöra. Porsones interessades pó tó pert fina ai 2 de forá 2026.
L’Aziënda Museums provinziai chir por le Museum Ladin Ciastel de Tor y Ursus ladinicus 1 colaboradú/dëssa responsabl/a por la comunicaziun y le management cultural
Mic y lijendes ladines – na festa interladina por dötes y düc
L’Azienda Museums provinziai chir por le Museum Ladin Ciastel de Tor y Ursus ladinicus 1 mediatur/ia (acompagnadú/ëssa museala y por la didatica)
Dai 14 de jügn cina ai 7 de setëmber 2025 é indô düc chi che á n abo+ varënt inviá da gní a vijité gratis desënes de museums y mostres te döt le Südtirol.