De fede, storia y tradiziun
Bele döes edemes alalungia pon jí a ti ciarè ala mostra sura la prozesciun de Jeunn, propi iniann, olache i omi dla Val Badia é indò n iade jüis en pelegrinasc, scióche al sozeda vigne três agn, söla munt santa de Tirol.
San Martin de Tor – Idealisiada y coordinada da Stefan Planker, le diretur dl museum, crësc la mostra ‘La prozesciun de Jeunn’ fora dles inresciüdes scientifiches de Lois Craffonara, ex-diretur dl Istitut Cultura Ladin. Ares ti va od ala oria dla colonisaziun y cristianisaziun de nosta valada y dles Alpes orientales por rovè s’poti secul XIII–XIV a porvè da chirì les raisc dla prozesciun. De vigin sori de teses à c’fomà tl tëmp. In ten’ portun dant’lo n per che é incde da ciafè tl picio liber metü adöm en gajuijn dla mostra.
“Dantadöt do i agn ’80 végnel debatü tröp sön tan vedla che la prozesciun é y són sües gaujes, mo zënza avëi material demostrativ tla man. An se tol ta: a) che la prozesciun é nasciüda dan te 1000, laota che Jeunn é ciamò la sënta di vëscui; b) che l’ionom ladin de Jeunn… végn diretamenteer dal inom dl vësco Ingenuïs, mort sön Jeunn tl scomenciament dl 600…
Dal momënt ch’i ne n’ün degun ucumënt che nes dijes tan vedla che la prozesciun é, ciafusne tla dérta spligaziun etimologica de Jeunn etc. por n iade le su rampin concret por na dataziun” – dij Craffonara, y inant, “al é pó teler che la prozesciun ne po nia ester plü vedla co la parora ladina por indiché ‘Sàben che i Todesc dij’.” Chësc tomass ite plü o manco danter le 1250 y le 1400. I motifs che à cherché al mon la prozesciun podess ester, végnel splighé, deplü catastorfes che à capitàdes tl XIVejim seco te nüsc raiuns, desco schires de saioé che à mangé adöm döt le vërt che é da ciafè, n scür total de sorëdl, che à dl 1339 sporjë la jënt, o n gran tremoroz che á l’ann 1348 fat n gran dans… o incè le fat che i muslimans à luté e definitivanamënte la Palestina tl ann 1291 y che al gnó insciö chirì tl ‘plun crusc’ na sostituzion al peregrin tla Tera Santa. Porchel ciafà la sënta de Jeunn cun süa dliija de Santa Crusc na importanza nöia.
Panei y fotografies documentëia la prozesciun che acompagnëia le iade di peregrins da nüsc paise cina a Santa Madalena, San Piere de Fodes y Jeunn. I retrac’ de Freddy Planinschek, Hans Pescollderung y Karl Gruber. Insciö è inc le film cört de Freddy Planinschek, sot al care de Dominik Thönihauser, cun las cameras de Diego Clara y paröiers sön luca Ploner, Gyar Pescollderung y Giovannin da La Ila, sura chësc prozesciun dan tl ann 2000, che portal somamënt na mostrea d’auter dimensiun. La mostra, davent dan 10 d agost, fara od archifotografies, danter od auter de plan da Chemun de la Pli.”
La termina, olache di é inc ën chëi ciamaomen, olache é da inc’è ch’ëi tiames dem spoza, olache al é plü le crist, les parores y la musiga.
test fora dla Usc di Ladins nr. 27/19 de messel 2003