Orars de daurida
Ciastel de Tor

1. de ma–1. domënia de novëmber

Mertesc–domënia: 10.00–18.00
Lönesc: Stlüt
Ursus ladinicus

1. de ma–1. domënia de novëmber

Mertesc–domënia: 10.00–18.00
Lönesc: Stlüt
MUS
LA
News & Stampa
Comunicat stampa

Anvidalfarei y Sprotte tl Museum Ladin

Operes dl’artist todësch Siegward Sportte y n’istalaziun dl artist ladin Lois Anvidalfarei é gnüdes presentades dal Museum Ladin en sabeda, 04. de ma, tla sënta zentrala a San Martin de Tor. 

N iade dal süd al nord, dala Val Badia al’ isola tl mer dl nord Sylt. Chësc é ci che vijitadësses y vijitadus ciafa da odëi tla mostra “Siegward Sprotte – Nord süd, la geografia dl’ert”, che é gnüda daurida tl Museum Ladin Ciastel de Tor chësc ann, 20 agn dô la mort dl’artist todësch (1913-2004). Le lian danter tra Sprotte y la Val Badia á metü man tl ann 1936, canche al é rové por caje a Calfosch y olache al é gnü zoruch tres indô ti agn dedô. Le comun de San Martin de Tor l’á onoré cun la zitadinanza de mirit tl ann 2003, le Museum Ladin ti á dediché en chë ocajiun na mostra y á deplü operes te süa coleziun, che l’artist ti á scinché ti agn.

 

“Nord y süd. Mer y crëp. Corusc y formes. Chisc é contrasć che Sprotte mostra te so laur artistich y lascia dialoghé danter ëi cun gran naturalëza.” Insciö descrii le curadú dla mostra Phil Mer les tematiches presëntes tla mostra. Cun chësc spliga Sprotte, che n’ó nia gní definí n sciöche n artist de paesaji y contrades, ch’al ne porta nia sön papier ci che sü edli vëiga. Chësc pónpor ejëmpl osservé tl fat che al ne depenjô nia en plein air les contrades ch’al â incëria. Canche al ê a Sylt tla Germania depenjôl les munts, y al contrar depenjôl le mer canch’al ê tla Val. “Chësc é tipich por n artist cun gran esperiënza. Ci ch’al vëiga y tol sö vëgn interiorié dal artist, por podëi spo le revoché y rapresenté te süa ert” spliga Phil Mer. Y atramënter che an le conësc dala teoria dla storia dl’ert, olache i corusc de n artist o n’artista devënta plü cialc dô n iade tl süd, devënta pro Siegward Sprotte la paleta di corusc plü ressoluta. Al depënj nord cun tons cialc y le süd paradossalmënter cun tons plü frëic.

 

Ince la tor medievala dl ciastel á n nord y n süd: dui salamënc despartis. N salamënt al süd cun chedri de lëgns, moiüs dal vënt y curís dala nëi. Y spo n salamënt al nord cun la isola de Sylt cun chedri che mostra le mêr y ones en movimënt.

La mostra pó gní vijitada cina la fin de setëmber.

 

Tl edifize nü dl Ciastel de Tor él gnü inauguré l’istalaziun TOR de Lois Anvidalfarei: La tor ospitëia te so intern la scoltöra “Fallender”: n corp sospenü te na strotöra realisada cun ros da gherist, öna dles sis figöres realisades tl 2013 dal artist por le ziclus “Conditio Humana”. Sciöche le titul dla seria dá dant, rapresentëia le laur l’esistënza en ecuiliber danter forza fisica, limitaziun, soportaziun y zedimënt. Anvidalfarei spliga che “La porsona te sües cualités, destinades a se desfá. Ince sce la vita é temporana y cun poscibilité de fal, le dejier por süa perfeziun é la nasciüda de n prinzip alt.”

 

L’istalaziun é gnüda realisada dal Museum Ladin tres le concurs PAC 2021 dl Minister dla Cultura en colaboraziun cun SMACH.

D'atres news

Comunicat stampa

La maiú estinziun de massa sozedüda tla storia dla Tera y la crisa climatica atuala é le tema dla nöia mostra temporana tl Museum Ladin Ciastel de Tor, che vëgn presentada ai 14 de jügn.

News

open for everyone

Comunicat stampa

Estrać fora de libri dla leteratöra mondiala, raporc de iade y lëtres, adöm a impresciuns che viagiadus y viagiadësses á vit te sü iadi ala descurida dles Dolomites, racoiüs tl liber de Ingrid Runggaldier, che vëgn presenté ai 23. de ma tl Museum Ladin Ursus ladinicus a San Ciascian. 

News

TOR” de Lois Anvidalfarei é n’istalaziun permanënta che fej pert dl compless dl Museum Ladin Ciastel de Tor.