Test tl lingaz saurí.
MusLa é la parora cörta por: Museum Ladin.
Pro le MusLa toca 2 museums:
Tl Museum Ladin Ciastel de Tor poste imparé a conësce:
Tl Museum Ladin Ursus ladinicus poste imparé a conësce:
La jënt ladina vir te chëstes 5 valades dles Dolomites:
Chiló baia les porsones ladin.
Le ladin é n lingaz dër vedl.
Oste deplü informaziun sön le ladin?
Le MusLa organisëia mostres y evënc por dötes les porsones:
Chësta plata é la plata internet dl MusLa tl lingaz saurí.
Söinsom la plata internet poste chirí fora le lingaz.
Te pos chirí fora danter:
N’oste nia lí i tesć tl lingaz saurí?
Spo drüca söinsom sön le botun “Dejativé le lingaz saurí”.
A man ciampa él le menü.
Chiló él düc i titui plü importanc tl lingaz saurí.
Oste lí le test sön le museum Ciastel de Tor?
Spo drüca chiló a man ciampa sön “Ciastel de Tor”.
Insciö vaste diretamënter al dër test.
Aste lit le test sön le museum Ciastel de Tor?
Y oste jí zoruch al
scomenciamënt dla plata?
Spo poste fá öna de chëstes 2 cosses:

N valgönes parores ries da capí vëgn spligades tl test.
Les spligaziuns é plü cuntra man dërta.
Y é scrites a grisc.
Le MusLa á 2 sëntes:
Chisc 2 museums é te dui posć desvalis.
Y chisc 2 museums mostra cosses desvalies.
Le museum Ciastel de Tor é te n ciastel vedl.
Chësc ciastel é a San Martin de Tor.
San Martin de Tor é n paisc dla Val Badia.
Tl museum poste imparé tröpes cosses sön la storia dla jënt ladina.
Le museum Ursus ladinicus é a San Ciascian.
San Ciascian é tla Val Badia.
Te chësc museum poste imparé chësc:
Te ciafes informaziuns importantes por jí a ti ciaré al MusLa chiló.
Dötes les porsones é bëgngnüdes tl MusLa
y dess se sté saurí tl MusLa.
Chësc é dër important por les laurantes y i lauranc dl MusLa.
Porchël á le MusLa mioré süa azessibilité.
Insciö pó por ejëmpl ince les porsones sön le scagn da rodes jí a ti ciaré al MusLa.
Le museum Ciastel de Tor é te n ciastel vedl.
Chiló pó les porsones sön le scagn da rodes ma jí a ti ciaré a
val’ salfs tla alzada a tera.
Mo tl museum Ciastel de Tor él ince n frabicat nü.
Ince te chësc frabicat nü él mostres.
Y tl frabicat nü él ince n bar y na botëga.
Le frabicat nü á n ascensur y é azessibl.
Azessibl ó dí: zënza barieres.
Les barieres é impedimënc.
Sce al é barieres él plü ri da fá les cosses.
Porchël mëss döt ester azessibl.
Él por ejëmpl stighes inzai?
Spo messunse mëte na rampa o n ascensur.
Le museum Ursus ladinicus á n ascensur y é azessibl.
Te pos te tó do tiers tl frabicat nü dl Museum Ladin Ciastel de Tor.
Mo te ne pos nia te tó do tiers ti atri frabicac di museums.
Ajache i tiers pó rumpí val’.
O i tiers desturba les porsones che ti ciara al museum.
Mo i tiers pó sté defora dai museums.
Orars de daurida ó dí:
les porsones pó jí a ti ciaré al MusLa da chësta ora.
D’isté é i 2 museums daverc dal 1. de ma
cina ala pröma domënia de novëmber.
D’invern é ma le museum Ursus ladinicus davert.
D’isté é i 2 museums daverc dal mertesc ala domënia dales 10 ales 18.
Le lönesc é i 2 museums stlüc.
D’invern é le museum Ursus ladinicus davert la jöbia y le vëndres dales 10 ales 18.
Le museum Ciastel de Tor é n ciastel vedl a San Martin de Tor.
San Martin de Tor é n paisc dla Val Badia.
Le ciastel é gnü fat sö incër le 1230.
Chësc ó dí: le ciastel é gnü fat sö dër dadî.
Denant viô te chësc ciastel porsones
che laurâ por i vëschi da Porsenú.
Spo viôl tl ciastel families de paurs.
Da passa 20 agn incá él te chësc ciastel le MusLa.
Tl museum poste imparé tröpes cosses sön la jënt ladina.
La jënt ladina vir te 5 raiuns dles Dolomites.
Tl museum poste odëi:
Tl museum poste ince imparé val’ por ejëmpl sön:
Tl museum Ciastel de Tor él na mostra permanënta
y mostres temporanes desvalies.
Mostra permanënta ó dí:
chësta mostra é tres.
Mostra temporana ó dí:
chësta mostra é ma por püch tëmp.
Sön la plata internet dl museum Ciastel de Tor él deplü informaziuns sön les mostres temporanes.
Chëstes informaziuns ne é nia tl lingaz saurí.
Te pos damané do diretamënter te museum.
Telefon: 0474 524 020.
E-mail: info@museumladin.it
La mostra tl museum Ciastel de Tor á inom:
“Storia y presënt dles ladines y di ladins”.
Chësta mostra é tl ciastel.
Tla mostra poste odëi tröpes cosses interessantes:
Chëstes vedrines mostra momënc dla vita di ladins y dles ladines.
Le teater dles ambries cunta la storia de n ciavalier.
La jënt ti dijô a chësc ciavalier Gran Bracun.
Info point é inglesc y ó dí: punt de informaziun.
Te chisc info points poste lí tesć y odëi imajes.
Interatif ó dí:
te pos aziché chëstes imajes.
Y l’imaja se müda.
Le museum Ciastel de Tor á fat na mostra temporana.
Chësta mostra temporana é na mostra ambulanta.
Mostra ambulanta ó dí:
La mostra é ma por cört tëmp te n post.
Dedô vá la mostra te n ater post.
Inscö pó deplü porsones odëi la mostra.
La mostra á inom: “Countdown to Mass Extinction?”
Chësc inom é inglesc y an le pronunziëia insciö:
caunt daun tu mess extincscn
Por ladin ól dí:
Cumpedunse bele i dis dan l’estinziun dles sorts?
Estinziun ó dí:
Al é tröc tiers desvalis y tröpes plantes desvalies sön le monn.
Sparëscel val’ sorts por dagnora sön le monn?
Spo ti dijon: estinziun dles sorts.
Te pos jí a ti ciaré ala mostra da ma dl 2026 a aurí dl 2027 tla:
Ciasa dl Parch natural Sciliar-Ciadenac
Plaza Oswald von Wolkenstein 6
39040 Suc
Dedô jará la mostra te n ater post.
Dan da 252 miliuns de agn á tröc vulcans tla Siberia spodé fora.
La Siberia é na pert dla Ruscia.
Cun les eruziuns vulcaniches é la tera deventada dër cialda.
Tröc tiers dl mer é morc.
Tla mostra vëigon:
Sovënz é la gauja dl’estinziun la porsona.
Les porsones fej sö tröpes ciases y desdrüj i bosć.
Y ince incö se müda les temperatöres sön la tera.
Les porsones incuinëia tres deplü l’aria y l’ega.
Por ejëmpl: cun mascins, fligri y fabrics.
Chëstes cosses fej gní la tera plü cialda y i dlaciá se delega.
Y ince sö por munt nëiel tres demanco.
Por chësta rajun ne pó tröc tiers y tröpes plantes nia plü vire.
Y tröpes sorts mör fora.
Tla mostra vëigon:
Oste deplü informaziuns sön la mostra?
Da ma dl 2026 a aurí dl 2027 poste cherdé sö
la Ciasa dl Parch natural Sciliar-Ciadenac: 0471 708 110.
O scenó poste scrí na e-mail a: info.sr@provinz.bz.it
Oste jí a ti ciaré ala mostra?
Ne saste nia olache la mostra é sëgn?
Spo poste scrí na e-mail a: info@museumladin.it
O cherdé sö le numer de telefon: 0474 524 020.
Mo chësc jorantin n’é nia scrit tl lingaz saurí.
Tl frabicat nü dl museum él ince n bar.
Chësc bar á inom Panorama-Café.
Tl bar poste palsé y ti ciaré ales Dolomites.
Le Panorama-Café é davert dal mertesc ala domënia dales 10 ales 18.
Tan costa pa l’entrada tl museum Ciastel de Tor?
Al é chertes d’entrada desvalies por le museum Ciastel de Tor.
Y les chertes ne costa nia anfat:
Oste jí a ti ciaré a trami 2 i museums?
Spo poste cumpré ince na cherta d’entrada por tramidui i museums.
Chëstes chertes ne costa nia anfat:
La misciun dl museum Ciastel de Tor é:
Strada Tor 65
39030 San Martin de Tor
Telefon: 0474 524 020
E-mail: info@museumladin.it
Le museum Ursus ladinicus é a San Ciascian tla Val Badia.
Le museum é gnü fat sö dl 2011.
Le museum é te n frabicat nü da 3 alzades.
Te chësc museum poste imparé a conësce:
Te chësc museum fejeste n iade tl passé.
Tl museum poste imparé tröpes cosses sön les laurs di andri.
N ater inom por chëstes laurs é: Ursus ladinicus.
L’Ursus ladinicus á vit dî alalungia tles Dolomites.
Chësta laurs jô tla palsa da d’invern te n ander
a feter 3000 metri d’altëza.
Chësc ander á inom: Ander de Conturines.
Tl museum vëigheste por ejëmpl:
Te chësc museum poste ince odëi tröpes cosses sön i crëps:
Tl museum él na mostra permanënta.
Mostra permanënta ó dí:
chësta mostra é tres.
La mostra permanënta tl museum á inom:
“La storia dla laurs di andri Ursus ladinicus.”
Tla mostra él tröpes cosses interessantes:
Insciö se conservëia le corp di tiers ciamó por tröp tëmp.
Y les porsones pó ti ciaré dî alalungia ai tiers.
Tan costa pa l’entrada tl museum Ursus ladinicus?
Al é chertes desvalies por jí a ti ciaré al museum Ursus ladinicus.
Y les chertes ne costa nia anfat:
Oste jí a ti ciaré a trami 2 i museums?
Spo poste cumpré ince na cherta d’entrada por tramidui i museums.
Chësta cherta ne costa nia tres anfat:
La misciun dl museum Ursus ladinicus é:
Strada Micurá de Rü 26
39036 San Ciascian
Telefon: 0474 524 020
E-mail: info@museumladin.it
Tl MusLa él ince:
Da chëstes manifestaziuns poste imparé tröpes cosses sön la vita y la storia dla jënt ladina.
Al é ince manifestaziuns speziales sön temesc desvalis.
Por ejëmpl él tl MusLa laboratori por mituns y mitans y porsones adultes.
Ti laboratori pón fá laurs d’artejanat y ester creatifs.
Mituns y mitans y porsones adultes fej tröpes cosses cun les mans y impara cosses nöies.
Oste organisé na festa speziala?
Y chireste n post spezial?
Spo poste organisé tüa festa tl MusLa.
Te pos ince afité i salfs dl museum Ciastel de Tor o dl bar.
Por ejëmpl por:
Tramidui i museums á na botëga.
Te chëstes botëghes poste cumpré cosses desvalies:
Tles Dolomites baia tröpes porsones n lingaz particolar.
Chësc lingaz á inom: ladin.
Le ladin é n lingaz dër vedl.
I Romans é rová tles Alpes dan da passa 2.000 agn.
Y i Romans á porté adalerch so lingaz.
Le lingaz di Romans ê le latin.
La jënt che viô tles munts á tut tröpes parores dal latin.
Y chëstes porsones á moscedé sües parores cun les parores dl latin.
Le ladin é nasciü insciö.
Laota baiâ tröpes porsones ladin.
Chëstes porsones viô te dër n gran raiun.
Chësc raiun jô da Trieste tla Talia
cina al Ju de San Gotert tla Svizera.
Aldedaincö baia ciamó zirca 32.000 porsones ladin.
Chëstes porsones vir te 5 valades tles Dolomites:
Chëstes 5 valades adöm á inom: Ladinia.
Te vigni valada baia les porsones n pü’ atramënter ladin.
Na parora ria por dí lingaz é: idiom.
N idiom é na forma speziala de n lingaz.
Datrai él desfarënzies ince danter n paisc y l’ater.
Le ladin é dër important por tröpes porsones.
Chëstes porsones baia ladin:
Al é ince libri y foliec por ladin.
Y al é programs por ladin tl radio y tla televijiun.
Le lingaz fej pert dla cultura dles porsones.
Le ladin é na pert de süa storia y de sües tradiziuns.
Porchël é le lingaz dër important por les porsones.
Le ladin é n lingaz dër vedl y unich.
Y ince la storia dla jënt ladina é dër vedla y unica.
Porchël se dá tröpes porsones da fá por tigní vi chësc lingaz.
Chëstes porsones oress:
I descendënc é les porsones de familia che vir do nos.
Por ejëmpl: tö es n descendënt de to nene y de tüa lâ.
Les colaboradësses y i colaboradus dl MusLa á le medemo obietif.
Les colaboradësses y i colaboradus ó trasmëte la conescënza
dla cultura dles ladines y di ladins a tröpes porsones.
Chësta é süa pasciun.
Porchël é chësc dër important por les colaboradësses y i colaboradus:
Les colaboradësses y i colaboradus ó fá odëi:
Le ladin é n lingaz prezius.
Y ince la cultura ladina é preziosa.
Tramidui fej pert dles Dolomites.
Y tramidui mëss romagne ince tl dagní.
—-
© OKAY – Ofize por le lingaz saurí
I tesć tl lingaz saurí todësch y talian é de OKAY.
La traduziun dal lingaz saurí talian al lingaz saurí ladin é dl Ofize Chestiuns linguistiches dla Provinzia autonoma de Balsan.
I cliënc y les cliëntes dl Salf de laur protezioné La Spona a Pidrô á ciaré jö le test ladin.
© Logo europeich saurí da lí: Inclusion Europe.
Deplü informaziuns: www.inclusion-europe.eu/easy-to-read/
26. 12. 2025 – 13. 03. 2026
jöbia y vëndres dales 10.00 ales 18.00
Stlüt cina ai 30. 04. 2026