Passa al contenuto
MUS
LA

Le Museum Ladin
tl lingaz saurí.

Pittogramma del Ciastel de Tor
Pittogramma dell’Ursus ladinicus

Menu

Logo Lingaz saurí

Test tl lingaz saurí.

Le MusLa te salüda.

MusLa é la parora cörta por: Museum Ladin.
Pro le MusLa toca 2 museums:

  • Ciastel de Tor.
  • Y Ursus ladinicus.

Tl Museum Ladin Ciastel de Tor poste imparé a conësce:

  • La storia dla jënt ladina.
  • La cultura dla jënt ladina.
  • Y l’ert dla jënt ladina.

Tl Museum Ladin Ursus ladinicus poste imparé a conësce:

  • La storia dles laurs di andri.
  • Y sciöche les Dolomites s’á formé.

La jënt ladina vir te chëstes 5 valades dles Dolomites:

  • Gherdëna y Val Badia tl Südtirol.
  • Fascia tl Trentin.
  • Fodom y Ampëz tla provinzia de Belun.

Chiló baia les porsones ladin.
Le ladin é n lingaz dër vedl.
Oste deplü informaziun sön le ladin?

Le MusLa organisëia mostres y evënc por dötes les porsones:

  • Por mituns, mitans y families.
  • Por porsones interessades ala natöra.
  • Por porsones interessades ala storia.
  • Y por porsones interessades ala cultura.
    Chiló él miné cun cultura:
    Les porsones vir a chësta manira.
    Les porsones crëi te chëstes cosses.
    Y les porsones fej chëstes cosses.

Chësta plata internet funzionëia insciö.

Chësta plata é la plata internet dl MusLa tl lingaz saurí.

Söinsom la plata internet poste chirí fora le lingaz.
Te pos chirí fora danter:

  • Todësch.
  • Talian.
  • O ladin.

N’oste nia lí i tesć tl lingaz saurí?

Spo drüca söinsom sön le botun “Dejativé le lingaz saurí”.

A man ciampa él le menü.
Chiló él düc i titui plü importanc tl lingaz saurí.
Oste lí le test sön le museum Ciastel de Tor?
Spo drüca chiló a man ciampa sön “Ciastel de Tor”.
Insciö vaste diretamënter al dër test.

 

Aste lit le test sön le museum Ciastel de Tor?

Y oste jí zoruch al
scomenciamënt dla plata?
Spo poste fá öna de chëstes 2 cosses:

  1. Te pos cliché sön le menü a man ciampa sön “Le MusLa te salüda”.
  2. O scenó poste cliché sön na picia saita.
    Chësta saita ciara fora insciö: Pfeil nach oben
    Chësta saita é sot vigni test.
    Clichëieste sön la saita?
    Spo vaste zoruch al scomenciamënt dla plata.
Important!

N valgönes parores ries da capí vëgn spligades tl test.
Les spligaziuns é plü cuntra man dërta.
Y é scrites a grisc.

Les 2 sëntes dl MusLa.

Le MusLa á 2 sëntes:

  • Le museum Ciastel de Tor.
  • Y le museum Ursus ladinicus.

Chisc 2 museums é te dui posć desvalis.
Y chisc 2 museums mostra cosses desvalies.

Pittogramma del Ciastel de Tor

Ciastel de Tor.

foto dl ciastel vedl a San Martin de Tor. Le ciastel é sön n col amesa n pre bel vërt. Iadô le ciastel él n cil da nio. Tl ciastel él le museum Ciastel de Tor.
Le ciastel vedl a San Martin de Tor. Tl ciastel él le museum Ciastel de Tor.

Le museum Ciastel de Tor é te n ciastel vedl.
Chësc ciastel é a San Martin de Tor.
San Martin de Tor é n paisc dla Val Badia.
Tl museum poste imparé tröpes cosses sön la storia dla jënt ladina.

Pittogramma dell’Ursus ladinicus

Ursus ladinicus.

foto dl frabicat dl museum Ursus ladinicus a San Ciascian.
Le frabicat dl museum Ursus ladinicus a San Ciascian.

Le museum Ursus ladinicus é a San Ciascian.
San Ciascian é tla Val Badia.
Te chësc museum poste imparé chësc:

  • Co viô pa les laurs di andri dan da 50.000 agn?
  • Co s’á pa formé les Dolomites?

Informaziuns importantes sön les sëntes.

Te ciafes informaziuns importantes por jí a ti ciaré al MusLa chiló.

Azessibilité.

Dötes les porsones é bëgngnüdes tl MusLa
y dess se sté saurí tl MusLa.
Chësc é dër important por les laurantes y i lauranc dl MusLa.
Porchël á le MusLa mioré süa azessibilité.
Insciö pó por ejëmpl ince les porsones sön le scagn da rodes jí a ti ciaré al MusLa.

Important!

Le museum Ciastel de Tor é te n ciastel vedl.

Chiló pó les porsones sön le scagn da rodes ma jí a ti ciaré a
val’ salfs tla alzada a tera.

Mo tl museum Ciastel de Tor él ince n frabicat nü.
Ince te chësc frabicat nü él mostres.
Y tl frabicat nü él ince n bar y na botëga.

Le frabicat nü á n ascensur y é azessibl.

Azessibl ó dí: zënza barieres.
Les barieres é impedimënc.
Sce al é barieres él plü ri da fá les cosses.
Porchël mëss döt ester azessibl.
Él por ejëmpl stighes inzai?
Spo messunse mëte na rampa o n ascensur.

Le museum Ursus ladinicus á n ascensur y é azessibl.

Tiers ala mostra.

Te pos te tó do tiers tl frabicat nü dl Museum Ladin Ciastel de Tor.
Mo te ne pos nia te tó do tiers ti atri frabicac di museums.
Ajache i tiers pó rumpí val’.
O i tiers desturba les porsones che ti ciara al museum.
Mo i tiers pó sté defora dai museums.

Orars de daurida.

Orars de daurida ó dí:
les porsones pó jí a ti ciaré al MusLa da chësta ora.

D’isté é i 2 museums daverc dal 1. de ma
cina ala pröma domënia de novëmber.
D’invern é ma le museum Ursus ladinicus davert.

D’isté é i 2 museums daverc dal mertesc ala domënia dales 10 ales 18.
Le lönesc é i 2 museums stlüc.
D’invern é le museum Ursus ladinicus davert la jöbia y le vëndres dales 10 ales 18.

Pittogramma del Ciastel de Tor

Le Museum Ladin Ciastel de Tor.

Le museum Ciastel de Tor é n ciastel vedl a San Martin de Tor.

San Martin de Tor é n paisc dla Val Badia.

Le ciastel é gnü fat sö incër le 1230.
Chësc ó dí: le ciastel é gnü fat sö dër dadî.
Denant viô te chësc ciastel porsones
che laurâ por i vëschi da Porsenú.
Spo viôl tl ciastel families de paurs.
Da passa 20 agn incá él te chësc ciastel le MusLa.

foto dl ciastel vedl a San Martin de Tor. Le ciastel é sön n col amesa n pre bel vërt. Do le ciastel él n cil da nio. Tl ciastel él le museum Ciastel de Tor.
Le ciastel vedl cun le museum Ciastel de Tor a San Martin de Tor.

Ci poste pa odëi tl museum?

Tl museum poste imparé tröpes cosses sön la jënt ladina.
La jënt ladina vir te 5 raiuns dles Dolomites.
Tl museum poste odëi:

  • Coche la jënt ladina viô laota.
  • Y ci tradiziuns che la jënt ladina á.
    Les tradiziuns é cosses dër spezifiches.
    Les porsones fej chëstes cosses da tröp tëmp.
    Por ejëmpl:
    da San Salvester vëgnel lascé jí rachetes.
    O tröpes porsones vá a mëssa da Nadé.
    N’atra parora por tradiziuns é: usanzes.

Tl museum poste ince imparé val’ por ejëmpl sön:

  • La cultura.
  • La storia.
  • L’artejanat.
    Artejanat ó dí:
    les porsones cheriëia val’ cun les mans.
    Por ejëmpl na mësa de lëgn.
  • L’ert.
  • Y la musiga.

Tl museum Ciastel de Tor él na mostra permanënta
y mostres temporanes desvalies.

Mostra permanënta ó dí:
chësta mostra é tres.
Mostra temporana ó dí:
chësta mostra é ma por püch tëmp.

Sön la plata internet dl museum Ciastel de Tor él deplü informaziuns sön les mostres temporanes.
Chëstes informaziuns ne é nia tl lingaz saurí.
Te pos damané do diretamënter te museum.
Telefon: 0474 524 020.
E-mail: info@museumladin.it

La mostra permanënta tl museum Ciastel de Tor.

La mostra tl museum Ciastel de Tor á inom:
“Storia y presënt dles ladines y di ladins”.
Chësta mostra é tl ciastel.

foto de na stüa vedla tl museum Ciastel de Tor. Döta la stüa é taflada fora. Sön i parëis él chedri y ogec d'artejanat. Te stüa él ince mebli de lëgn.
Na stüa tl museum Ciastel de Tor.

Tla mostra poste odëi tröpes cosses interessantes:

  • Diorami.
    Diorami ó dí: vedrines.

    Chëstes vedrines mostra momënc dla vita di ladins y dles ladines.

  • N teater dles ambries.
    N teater dles ambries cunta stories cun figöres d’ambria.

    Le teater dles ambries cunta la storia de n ciavalier.
    La jënt ti dijô a chësc ciavalier Gran Bracun.

  • Retrac che baia.
    I retrac é chedri de porsones.
    Tla mostra pó les porsones de chisc chedri baié.
    Chëstes porsones cunta süa storia y se strita.
  • Info points interatifs.

    Info point é inglesc y ó dí: punt de informaziun.

    Te chisc info points poste lí tesć y odëi imajes.

    Interatif ó dí:
    te pos aziché chëstes imajes.
    Y l’imaja se müda.

foto dl salf cun i retrac che baia.
Le salf cun i retrac che baia.
foto dl teater dles ambries tl museum Ciastel de Tor.
Le teater dles ambries tl museum Ciastel de Tor.
foto de n salf dl museum Ciastel de Tor. Sön i parëis él vedrines cun ogec y tesć.
N salf dl museum Ciastel de Tor.
foto de n salf dl museum Ciastel de Tor. Sön i parëis él tröpes imajes. Tl salf él ince i info points.
Le salf cun l’info point tl museum Ciastel de Tor.

La mostra temporana "Countdown to Mass Extinction?".

Le museum Ciastel de Tor á fat na mostra temporana.
Chësta mostra temporana é na mostra ambulanta.

Mostra ambulanta ó dí:

La mostra é ma por cört tëmp te n post.

Dedô vá la mostra te n ater post.

Inscö pó deplü porsones odëi la mostra.

La mostra á inom: “Countdown to Mass Extinction?”
Chësc inom é inglesc y an le pronunziëia insciö:
caunt daun tu mess extincscn
Por ladin ól dí:
Cumpedunse bele i dis dan l’estinziun dles sorts?

Estinziun ó dí:
Al é tröc tiers desvalis y tröpes plantes desvalies sön le monn.
Sparëscel val’ sorts por dagnora sön le monn?
Spo ti dijon: estinziun dles sorts.

Te pos jí a ti ciaré ala mostra da ma dl 2026 a aurí dl 2027 tla:
Ciasa dl Parch natural Sciliar-Ciadenac
Plaza Oswald von Wolkenstein 6
39040 Suc
Dedô jará la mostra te n ater post.

Ci poste pa odëi dala mostra?

Dan da 252 miliuns de agn á tröc vulcans tla Siberia spodé fora.

La Siberia é na pert dla Ruscia.

Cun les eruziuns vulcaniches é la tera deventada dër cialda.

Tröc tiers dl mer é morc.

Tla mostra vëigon:

  • Coche la tera ê dan les eruziuns vulcaniches.
  • Ci che al é sozedü do les eruziuns vulcaniches.
  • Y coche n valgügn tiers s’á salvé.

Ciodí é pa chësc argomënt ciamó aldedaincö tan important?

Sovënz é la gauja dl’estinziun la porsona.

Les porsones fej sö tröpes ciases y desdrüj i bosć.

Y ince incö se müda les temperatöres sön la tera.
Les porsones incuinëia tres deplü l’aria y l’ega.
Por ejëmpl: cun mascins, fligri y fabrics.
Chëstes cosses fej gní la tera plü cialda y i dlaciá se delega.

Y ince sö por munt nëiel tres demanco.
Por chësta rajun ne pó tröc tiers y tröpes plantes nia plü vire.

Y tröpes sorts mör fora.

Tla mostra vëigon:

  • Les porsones mëss ciaré dla tera.
  • Vigni porsona pó fá valch.
  • Deboriada podunse sconé la natöra.

Oste deplü informaziuns sön la mostra?
Da ma dl 2026 a aurí dl 2027 poste cherdé sö
la Ciasa dl Parch natural Sciliar-Ciadenac: 0471 708 110.
O scenó poste scrí na e-mail a: info.sr@provinz.bz.it

Oste jí a ti ciaré ala mostra?
Ne saste nia olache la mostra é sëgn?
Spo poste scrí na e-mail a: info@museumladin.it
O cherdé sö le numer de telefon: 0474 524 020.

Mo chësc jorantin n’é nia scrit tl lingaz saurí.

Le Panorama-Café.

Tl frabicat nü dl museum él ince n bar.
Chësc bar á inom Panorama-Café.
Tl bar poste palsé y ti ciaré ales Dolomites.
Le Panorama-Café é davert dal mertesc ala domënia dales 10 ales 18.

Entrada.

Tan costa pa l’entrada tl museum Ciastel de Tor?

Al é chertes d’entrada desvalies por le museum Ciastel de Tor.

Y les chertes ne costa nia anfat:

  • 8 euro por la maiú pert dles porsones.
    Por ejëmpl: les porsones adultes.
  • 6,50 euro por:
    • Porsones sura i 65 agn.
    • Studëntes y studënc.
      Tolete para tüa tessera che te stüdies.
    • Porsones cun dejabilité.
      Tolete para tüa tessera d’invalidité.

 

Oste jí a ti ciaré a trami 2 i museums?
Spo poste cumpré ince na cherta d’entrada por tramidui i museums.

Chëstes chertes ne costa nia anfat:

  • 10 euro por la maiú pert dles porsones.
    Por ejëmpl: por les porsones adultes.
  • 8 euro por:
    • Porsones sura i 65 agn.
    • Studëntes y studënc.
      Tolete para tüa tessera che te stüdies.
    • Porsones cun dejabilité.
      Tolete para tüa tessera d’invalidité.

 

La misciun dl museum Ciastel de Tor é:

Strada Tor 65

39030 San Martin de Tor

Telefon: 0474 524 020

E-mail: info@museumladin.it

Pittogramma dell’Ursus ladinicus

Le museum Ursus ladinicus.

Le museum Ursus ladinicus é a San Ciascian tla Val Badia.

Le museum é gnü fat sö dl 2011.

Le museum é te n frabicat nü da 3 alzades.

Te chësc museum poste imparé a conësce:

  • La storia dles laurs di andri.
  • Y coche les Dolomites s’á formé.

Te chësc museum fejeste n iade tl passé.

foto dl frabicat dl museum Ursus ladinicus a San Ciascian.
Le frabicat dl museum Ursus ladinicus a San Ciascian.

Ci vëigheste pa te chësc museum?

Tl museum poste imparé tröpes cosses sön les laurs di andri.
N ater inom por chëstes laurs é: Ursus ladinicus.

L’Ursus ladinicus á vit dî alalungia tles Dolomites.

Chësta laurs jô tla palsa da d’invern te n ander
a feter 3000 metri d’altëza.
Chësc ander á inom: Ander de Conturines.

 

Tl museum vëigheste por ejëmpl:

  • Tan grana y tan pesocia che na te laurs ê.
  • Y coche ara viô.

 

Te chësc museum poste ince odëi tröpes cosses sön i crëps:

  • Co s’á pa formé les Dolomites dan da miliuns de agn?
  • Co s’á pa mudé le clima te chësc ambiënt?
    Clima ó dí:
    Le tëmp é sté dî alalungia insciö te n continënt.
    Por ejëmpl tl ‘Africa é le clima sovënz cialt y sëch.

Tl museum él na mostra permanënta.

Mostra permanënta ó dí:
chësta mostra é tres.

La mostra permanënta tl museum Ursus ladinicus.

La mostra permanënta tl museum á inom:

“La storia dla laurs di andri Ursus ladinicus.”

Tla mostra él tröpes cosses interessantes:

  • De dër osc y dënz dles laurs di andri.
  • N schelet intier de na laurs di andri.
    I tiers y les porsones á tröc osc.
    Düc i osc adöm forma n schelet.
  • Na laurs rossa y na mandla indormedida cun so pice.
    Chëstes trëi laurs é imbalsamades.

    Chësc ó dí:
    les porsones espertes conservëia i tiers morc.
    Por fá chësc adora les porsones espertes n valgönes sostanzes sön i tiers morc.
    Y spo implësceres le corp di tiers por ejëmpl cun:

    • Paia.
    • O lana de lëgn.

    Insciö se conservëia le corp di tiers ciamó por tröp tëmp.
    Y les porsones pó ti ciaré dî alalungia ai tiers.

  • Videos sön i temesc dla mostra.
  • Y tröc fossii.
    I fossii é resć de tiers o plantes tla pera.
foto de n schelet tl museum.
Chësc é le schelet de na laurs di andri.
foto de na laurs rossa imbalsamada sön n ciüch.
Na laurs rossa imbalsamada sön n ciüch.
foto de na laurs imbalsamada cun so pice te n ander.
Na laurs imbalsamada cun so pice te n ander.

Entrada.

Tan costa pa l’entrada tl museum Ursus ladinicus?

Al é chertes desvalies por jí a ti ciaré al museum Ursus ladinicus.

Y les chertes ne costa nia anfat:

  • 6 euro por la maiú pert dles porsones.
    Por ejëmpl: les porsones adultes.
  • 4,50 euro por:
    • Porsones sura i 65 agn.
    • Studëntes y studënc.
      Tolete para tüa tessera che te stüdies.
    • Porsones cun dejabilité.
      Tolete para tüa tessera d’invalidité.

 

Oste jí a ti ciaré a trami 2 i museums?
Spo poste cumpré ince na cherta d’entrada por tramidui i museums.

Chësta cherta ne costa nia tres anfat:

  • 10 euro por la maiú pert dles porsones.
    Por ejëmpl: por les porsones adultes.
  • 8 euro por:
    • Porsones sura i 65 agn.
    • Studëntes y studënc.
      Tolete para tüa tessera che te stüdies.
    • Porsones cun dejabilité.
      Tolete para tüa tessera d’invalidité.

La misciun dl museum Ursus ladinicus é:

Strada Micurá de Rü 26

39036 San Ciascian

Telefon: 0474 524 020

E-mail: info@museumladin.it

Vijites acompagnades y cursc.

Tl MusLa él ince:

  • Vijites acompagnades.
  • Manifestaziuns.
    Por ejëmpl: conzerc o letöres.
  • Y conferënzes.

Da chëstes manifestaziuns poste imparé tröpes cosses sön la vita y la storia dla jënt ladina.

 

Al é ince manifestaziuns speziales sön temesc desvalis.
Por ejëmpl él tl MusLa laboratori por mituns y mitans y porsones adultes.
Ti laboratori pón fá laurs d’artejanat y ester creatifs.
Mituns y mitans y porsones adultes fej tröpes cosses cun les mans y impara cosses nöies.

 

Oste organisé na festa speziala?
Y chireste n post spezial?
Spo poste organisé tüa festa tl MusLa.
Te pos ince afité i salfs dl museum Ciastel de Tor o dl bar.

Por ejëmpl por:

  • Nozes.
  • Conferënzes.
  • Mostres.
  • O por sorvisc fotografics.
    Pro n sorvisc fotografich fej n fotograf o na fotografa
    dër de beles fotografies ales porsones.

Les 2 botëghes di museums.

Tramidui i museums á na botëga.

Te chëstes botëghes poste cumpré cosses desvalies:

  • Libri.
  • Souvenirs
    Souvenir é na parora franzeja y an dij insciö: suvenir.
    Souvenir é n’atra parora por dí: scincunda.
    N souvenir te dëida recordé tüa vijita tl museum.

  • Y ogec d’artejanat fac da ladins y ladines.
    Tl artejanat cheriëia les porsones tröpes de beles cosses.
    Por ejëmpl:

    • Variëtes, morones y prosc.
    • Jüc de lëgn.
    • O de pices statues.

Le ladin.

Tles Dolomites baia tröpes porsones n lingaz particolar.
Chësc lingaz á inom: ladin.
Le ladin é n lingaz dër vedl.
I Romans é rová tles Alpes dan da passa 2.000 agn.
Y i Romans á porté adalerch so lingaz.
Le lingaz di Romans ê le latin.
La jënt che viô tles munts á tut tröpes parores dal latin.
Y chëstes porsones á moscedé sües parores cun les parores dl latin.
Le ladin é nasciü insciö.

 

Laota baiâ tröpes porsones ladin.
Chëstes porsones viô te dër n gran raiun.
Chësc raiun jô da Trieste tla Talia
cina al Ju de San Gotert tla Svizera.
Aldedaincö baia ciamó zirca 32.000 porsones ladin.
Chëstes porsones vir te 5 valades tles Dolomites:

  • Te Gherdëna y tla Val Badia tl Südtirol.
  • Te Fascia tl Trentin.
  • Y te Fodom y Ampëz tla provinzia de Belun.

Chëstes 5 valades adöm á inom: Ladinia.
Te vigni valada baia les porsones n pü’ atramënter ladin.
Na parora ria por dí lingaz é: idiom.
N idiom é na forma speziala de n lingaz.
Datrai él desfarënzies ince danter n paisc y l’ater.

 

Le ladin é dër important por tröpes porsones.

Chëstes porsones baia ladin:

  • A ciasa.
  • Te scora.
  • Y söl laur.

Al é ince libri y foliec por ladin.
Y al é programs por ladin tl radio y tla televijiun.

 

Le lingaz fej pert dla cultura dles porsones.
Le ladin é na pert de süa storia y de sües tradiziuns.
Porchël é le lingaz dër important por les porsones.

Le ladin é n lingaz dër vedl y unich.
Y ince la storia dla jënt ladina é dër vedla y unica.
Porchël se dá tröpes porsones da fá por tigní vi chësc lingaz.
Chëstes porsones oress:

Le ladin NE dess NIA jí a perde.
Y ince nüsc descendënc dess imparé ladin.

I descendënc é les porsones de familia che vir do nos.
Por ejëmpl: tö es n descendënt de to nene y de tüa lâ.

Trasmëte la conescënza dla cultura.

Les colaboradësses y i colaboradus dl MusLa á le medemo obietif.
Les colaboradësses y i colaboradus ó trasmëte la conescënza
dla cultura dles ladines y di ladins a tröpes porsones.
Chësta é süa pasciun.

 

Porchël é chësc dër important por les colaboradësses y i colaboradus:

  • La comprenjiun.
    Döt mëss gní splighé te na manira tlera y saurida.
  • La daurida.
    Les idees nöies é dër importantes.
    Tl MusLa pó les cosses se mudé.
  • La diversité.
    Les cultures y i lingac desvalis fej gní nosc monn da deplü corusc.
  • La sconanza dl ambiënt.
    Nos sconun la natöra.
    La natöra fej pert de nosta vita.
  • La partezipaziun.
    Dötes les porsones mëss podëi tó pert y dí süa minunga.
    Le MusLa é n post de dialogh y de incuntada.

 

Les colaboradësses y i colaboradus ó fá odëi:

Le ladin é n lingaz prezius.
Y ince la cultura ladina é preziosa.
Tramidui fej pert dles Dolomites.
Y tramidui mëss romagne ince tl dagní.

—-

© OKAY – Ofize por le lingaz saurí
I tesć tl lingaz saurí todësch y talian é de OKAY.
La traduziun dal lingaz saurí talian al lingaz saurí ladin é dl Ofize Chestiuns linguistiches dla Provinzia autonoma de Balsan.

I cliënc y les cliëntes dl Salf de laur protezioné La Spona a Pidrô á ciaré jö le test ladin.

Logo Lingaz saurí

© Logo europeich saurí da lí: Inclusion Europe.

Deplü informaziuns: www.inclusion-europe.eu/easy-to-read/

Daurida invernala

Pittogramma dell’Ursus ladinicus

Ursus ladinicus

26. 12. 2025 – 13. 03. 2026
jöbia y vëndres dales 10.00 ales 18.00

Pittogramma del Ciastel de Tor

Ciastel de Tor

Stlüt cina ai 30. 04. 2026