En gaujiun dl 90ejim compliann de Siegward Sprotte vëgnel metü fora tl Museum Ladin Ciastel de Tor na cerna dles operes d’ert realisades te süa vita, che se destira bëgn sura set dejenars fora. Le depenjadù y filosof todësch Siegward Sprotte, nasciü dl 1913, vir y laora tresfora te trëi posć tle de süa vita: l’ijola de Sylt, Calfosch y so paîsc nadè Potsdam. Dl 1936 él rové cun 23 agn por le pröm iade a Calfosch. Da ilò incà él dër lié ala jënt y ala natöra dla Val Badia y dles Dolomites.
La mostra tl Museum Ladin Ciastel de Tor a San Martin de Tor gnarà daurida ai 23 d’agost dales 18.00 cun le salüt da pert dl presidënt dl Museum Ladin dr. Heinrich Huber y dl Assessur por la cultura ladina dr. Florian Mussner. Dedô saràl la storiografa dl’ert dla „Siegward-Sprotte-Stiftung-Potsdam“ Annegret Portsteffen che jarà ite sön l’opera dl artist. Le Presidënt dl Govern Provinzial dr. Luis Durnwalder, dauriarà spo la mostra. En chësta ocajiun ti gnaral dé al artist la medaia de zitadin d’onur dl raiun turistich dl’Alta Badia. Süa opera artistica y filosofica vëgn conscidrada a livel internazional tres plü de valüta, danter l’ater inće dilan ales mostres personales, sciöche chëres tl Gulbenkian Museum de Lissabon, tl Puschkin Museum de Mosca y tl Shanghai Art Museum.
Le Museum Ladin à süa sënta tl ćiastel medieval sura le paîsc de San Martin de Tor. La mostra de Siegward Sprotte “Zicli y dialogs“ stlüj ite plü de 65 laûrs, danter l’ater acuarei, chedri a öre, depënć cun crëda y tinta da china, sciöche inće na biografia dessignada y n valgügn tesć de y sön Siegward Sprotte. Gran pert de chëstes operes ti é gnüdes scincades dal artist al museum sciöche donaziun. Adöm cun la „Siegward-Sprotte-StiftungPotsdam“ y le Cërtl Unna a Westfalen ti Paîsc Todësc, él gnü arjigné n catalogh dla mostra bindebo ampl, che é da ciafè tl museum. Le catalogh acompagnëia la mostra dl Museum Ladin Ciastel de Tor sciöche inće les 200 operes che vëgn mostrades tl Ćiastel Cappenberg, ti Paisc Todësc dai 20 de messè ai 19 de otober 2003.
Siegward Sprotte laora y vir te de plü posć dl monn. Al é n viandant, che dialoghëia tres indô cun la porsona y cun la natöra. Dlungia le mer y les dunes àl incuntè la fluidité y le corù, tles munts la strotöra tetonica di crëps. „Iö à condüt mi süd tl nord y mi nord n’ài gnanca mai tralascè tl süd“ dìjel. Corù, forma, ritm y strotöra sciöche inće le dancà y le doía te süa opera forma na balanza zënza che un n aspet tires dant al ater.
Sü chedri n’é nia na copia o na reproduziun dla natöra. Tla astraziun rapresentativa él laìte la natöra dl cil, dles plantes, dles munts y dles ones dl mer te so dialogh individual. Figurativité y astraziun se balanzëia te na manira particolara. Sciöche la natöra inće Sprotte laora te na manira ziclica te variaziuns tres indô nöies, che vëgn realisades te na spontaneité cosciënta. Sön la basa de so pröm stüde dles tecniches da depënje di gran maestri sciöche inće di dessëgns cun tinta da china zënza coreziuns àl svilupé te süa vita artistica n lingaz smendrì: la manira de scrì a corusc, te chëra che al n’é degun contrast danter oriental y ozidental o setentrional y meridional.
Sura i movimënć artistics storics, moderns y postmoderns fora é Siegward Sprotte bun de cherié na balanza danter pitöra y scritöra sciöche inće danter ćiarè y dì.